Programa (provisional)

Divendres 28 d’octubre (Sala de Graus, Facultat de Filosofia i Lletres III)

9:30 h.

Acreditació de participants

10:00 h.

Inauguració

10:30 h.

Giovanni Maggioni (Università degli Studi del Molise)

Riletture e riscritture agiografiche del XIII secolo: i leggendari abreviati

11:30 h.

Café

12:00 h.

Gemma Avenoza Vera (Universitat de Barcelona)

Vides de sants en manuscrits incomplets i membra disiecta, o com completar el nostre coneixement del que foren les biblioteques antigues

13:00 h.

Fernando Baños Vallejo (Universidad de Oviedo)

La secularización del Flos sanctorum castellano

14:00 h.

Dinar

16:00 h.

Josep Valsalobre Palacios (Universitat de Girona)

Sobre la connexió catalanovalenciana de la nova espiritualitat als inicis del Cinccents i unes notes sobre l’hagiografia a l’edat moderna catalana

16:00 h.

Tomàs Martínez Romero (Universitat Jaume I de Castelló)

Sobre un capítol del Liber d’Angela de Foligno traduït al català i que ha passat desapercebut

18:00 h.

Pausa, café

18:30 h.

Carlos A. Vega (Wellesley College)

La hagiografía popular del siglo XV: santos, santas y travestíes

Dissabte 29 octubre (Seu d’Oriola, Col·legi de Sant Domènec)

10:00 h.

Àngel Gómez Moreno (Universidad Complutense de Madrid)

Botánica sagrada: María, Cristo y los santos

11:00 h.

Taula redona Els estudis sobre hagiografia en l’àmbit de la literatura catalana

12:00 h.

José Aragüés (Universidad de Zaragoza) i Marinela Garcia (Universitat d’Alacant)
Conclusions sobre el Seminari d’Estudis Hagiogràfics i propostes de futur

13:00 h.

Cloenda

13:30 h.

Visita a la ciutat d’Oriola

14:30 h.

Dinar

Comité Organitzador

Marinela Garcia Sempere (presidenta)

Maria Àngels Llorca Tonda (secretària)

José Aragüés Aldaz
Antoni Mas i Miralles
M^a del Carmen Puche López
Carme Arronis i Llopis

Hèctor Càmara i Sempere

Què és el Seminari d'Estudis Hagiogràfics?

La lectura de les vides de sants era molt difosa durant l’edat mitjana, en són testimonis l’elevat nombre de manuscrits i d’impresos que conserven col·leccions de vides o vides individuals, com també les nombroses aparicions d’aquestes obres en inventaris de biblioteques. El contingut edificant i les peripècies viscudes pels protagonistes d'aquestes narracions han passat a constituir una part del llegat cultural amb la seua constant aparició, no només en la literatura, sinó també en la pintura, en l’escultura i en altres manifestacions de l’imaginari col·lectiu. 

La repercussió d’aquest gènere en terres de parla catalana va ser, com en altres àmbits romànics, notòria. A la Universitat d’Alacant duem a terme des de fa alguns anys una investigació centrada en obres de tema religiós i especialment hagiogràfic (http://tintadellamp.ua.es/) amb el suport de diferents projectes, el darrer dels quals, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, Edició crítica digital de textos hagiogràficos dels segles XV i XVI (2010-2012) (ref. FII 2009-11594), que compta amb la participació d’especialistes de diferents àrees de coneixement i d’altres universitats, com la de Saragossa. En el marc d’aquesta investigació, i conscients que es tracta d’un àmbit de treball poc explorat fins ara, l’objectiu del Seminari és aprofundir des de diferents perspectives en l’estudi i la difusió de l’hagiografia catalana medieval, tenint en compte la fortuna d’aquest tipus de literatura edificant en els altres àmbits artístics, socials i culturals. Els especialistes que participen en aquest primer Seminari aportaran avanços i dades noves que ens estimularan a iniciar noves vies d'estudi i a realitzar futures convocatòries.

Cartell del Seminari d'Estudis Hagiogràfics